CCOO posa en evidència la sobrecàrrega del professorat de l'ensenyament públic

Les Illes Balears afronten reptes específics que agreugen la situació i ens converteixen en una de les comunitats més afectades

En l'informe presentat el 18 de setembre de 2024, CCOO destaca que el professorat de l'ensenyament públic pateix una sobrecàrrega laboral alarmant, amb jornades reals que superen les 42 hores setmanals i, en alguns casos, arriben a més de 48 hores. La situació empitjora per la temporalitat del sector, que se situa en un 26%, molt per sobre del 8% considerat acceptable.

Una càrrega laboral insostenible

L’informe revela que el professorat ha de dedicar molt més temps del que permet l'horari oficial, establert en 37,5 hores setmanals, per poder atendre les necessitats dels seus alumnes. Aquest excés d’hores és conseqüència d’un volum creixent de tasques com la preparació de classes, reunions, coordinacions, burocràcia, correccions i tutories, que no han estat compensades amb un augment proporcional de la plantilla.

Aquestes condicions no només afecten la qualitat de l'ensenyament, sinó que també tenen un impacte negatiu sobre la salut i benestar del professorat.

Solucions que s'allunyen de la realitat

Malgrat que la solució passa per una inversió decidida en més personal docent i la reducció de tasques burocràtiques, la manca de voluntat política i recursos dificulta una millora substancial de les condicions laborals i reduir la sobrecàrrega de feina. CCOO ha reivindicat un increment de 85.000 docents a l’estat, 4.844 concretament a les Illes Balears, per reduir les ràtios i millorar l’atenció a la diversitat, però el progrés ha estat lent i insuficient.

Temporalitat descontrolada

La temporalitat continua sent un dels problemes més greus, amb un 26% dels docents en situació temporal a tot l’estat i un 17.1% a les Balears, molt lluny de l’objectiu del 8%, 1.357 docents per davall de l’objectiu a la nostra comunitat. La manca de reposició de personal i la insuficient oferta de places d’estabilització en les darreres convocatòries ha agreujat aquesta problemàtica, afectant l'estabilitat dels equips educatius i la qualitat del sistema. Per resoldre-ho, CCOO demana la creació urgent de més de 100.000 places estables.

Situació educativa a les Illes Balears

A les Illes Balears, la situació educativa presenta reptes particulars que agreugen encara més la sobrecàrrega del professorat. Un dels problemes principals és la manca de plantilles estables. La taxa de temporalitat en el sector educatiu és elevada, amb un alt percentatge de docents interins, i una de les taxes més altes de funcionaris de carrera que, a cada concurs de trasllats, abandonen les illes per exercir en altres comunitats. A més, molts docents no van poder iniciar el curs a temps a causa de problemes informàtics, fet que va provocar desorganització i desajustos que encara persisteixen. En algunes especialitats, les places queden desertes per manca de professionals qualificats, fet que incrementa la inestabilitat i augmenta la càrrega de treball dels docents, que han d'assumir més responsabilitats.

Pel que fa a les infraestructures, els centres educatius de les Illes Balears es troben en una situació preocupant. Les aules estan saturades, i molts edificis necessiten renovacions urgents. Aquesta massificació no només afecta la qualitat de l'ensenyament, sinó que també incrementa la càrrega de treball dels docents, que han de gestionar grups nombrosos en instal·lacions inadequades.

La situació del català com a llengua vehicular també és delicada. L'augment de la diversitat lingüística i cultural de l'alumnat, amb una important població d'immigrants, suposa nous reptes per als docents, que sovint troben obstacles per a la seva implantació en determinades aules. A més, hi ha intents de posar en risc el català com a llengua vehicular. CCOO considera essencial garantir l'accés a una educació en català, tot oferint suport als estudiants nouvinguts.

A més, la pressió del sector turístic contribueix a mantenir una de les taxes més altes d'abandonament escolar prematur, amb molts joves que deixen els estudis per treballar en el turisme, agreujant la desconnexió educativa.

Finalment, malgrat que el cost de vida a les Illes Balears és un dels més alts d’Espanya, els docents no han vist un augment autonòmic en els seus sous, i les seves retribucions són inferiors a les d'altres comunitats amb un cost de vida més baix. Aquesta situació genera descontentament entre el professorat, que veu com el seu poder adquisitiu es redueix any rere any.